1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar [...]

1 Fer sentir una fressa suau l'aigua, les fulles, etc. murmurejar mormolaro mormolejar xiuxiuaro xiuxiuejar bugonar rondinejar (fer) soroll. 2 Fig. rondinar. 3 Parlar mal d'algú. criticar retallar xafardejar comarejar malparlar malvantar trencar nous(fig. i fam.) maldir dir penjaments [...]

1 adj. Desplaent al tacte. asprós rústec(≠ rústic) cantellós esgarrapós rugós raspós grosser hirsuto híspid(dit del pèl dur i aspre) Ant. Suau. Dolç. Mòrbid. 2 Desplaent al paladar. asprós acerb asperulós, lleugerament aspre. astringent. Gust astringent. estíptic, que té un sabor [...]

. 3 Fi al tacte. fi com una seda sedós suau vellutat llis setinato de setí de bon tacte. Ésser, una cosa, de bon tacte. 4 Mentalment agut. subtil perspicaç(->) 5 D'exquisida educació. refinat Ant. Bast. Tosc. Groller. Grofollut. Rústec [...]

1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]

. gatzarejar, íd. grinyolar(una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolaro mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar(el tro, la mar [...]

. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufao rufaga, temps [...]

. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement(del cor; també de portes, finestres, etc [...]